dilluns, de setembre 04, 2006

6/8 – Guateque Acapulqueño

Acabo de comprar el bitllet cap a Puebla.
La boda ja va tenir lloc. Vam anar fins al Club de playa Elcano i ens vam instal.lar en la zona del casament, la platja. A les 19h30 va començar el ritual Tolteca, mentre el sol anava desapareixent entre núvols i sobre el mar. Va ser un llarg ritual on van invocar als ancestres, l’energia, i els 4 elements, van unir el Sol i la Lluna, en Soluna, van fumar d’una pipa Sioux, i així es van casar.
Després, un sopar lleuger i molt bo, acompanyat de begudes varies i bona conversa. En la taula, a part d’en Bernat i la Mira, hi havia també una parella de Barcelona, un mexicà i un cubà, dues noies franceses i la parella d’una d’aquestes, que era italià. Multicultural, ja veus!
A mitja boda, començaren a caure llamps, i minuts després, el diluvi. Bé, al principi no era gran cosa i vam aguantar a taula, i es van poder veure imatges impagables, de com la gent intentava no mullar-se gaire. Però ja al final, la tromba va inundar l’esplanada on érem. Ens vam retirar a zona cobert i vam començar el ball. Quina festa! Bailoteo per aquí, bailoteo per allà. Mirant el tema noies, bevent, parlant amb diferent gent.
...
Bé, sembla que a les mexicanes els agrada molt parlar.
....
I la festa molt molt bé. Bona música, alguns Palomas (Tequila amb Toronja o pomelo), cantar, ballar, xerrar i conèixer gent interessant i divertida.

23h. A punt d’agafar el bus.
De la festa d’ahir ja en continuaré parlant més endavant, potser. Avui... avui hi ha hagut festa a casa la tieta. I quina casa! Una mansió, en un recinte tancat i vigilat, pujant la muntanya, fins a sota la creu que governa Acapulco. Una mansió amb vistes a tota la badia, amb una piscina penjada a mode de balcó. Amb despatxos i habitacions en fusta, plens de quadres, servents,... realment espectacu- lar.
Hi han portat un grup de gent del DF per fer-nos quesadilles i servir-nos aigües, i cerveses durant tot el dia. No ens ha faltat de res. Allí, descans, relax, repòs, aigua, menjar i rememorar la festa d’ahir.
Hi hem estat fins a les 18h i després he baixat a la ciutat a comprar els bitllets cap a Puebla, deambular pel passeig marítim, arribar al Zocalo, retrobar-me en Berni i la Mira, i ja després cap al bus.
Ara comença una nova aventura. Es tanca una etapa i en comença una altra... Ara vaig sol... és el meu viatge!!!!

----------

Acabo de comprar el billete hacia Puebla.
La boda ya tuvo lugar. Fuimos hasta el Club de playa Elcano y nos instalamos en la zona de la boda, la playa. A las 19h30 empezó el ritual Tolteca, mientras el sol iba desapareciendo entre las nubes y sobre el mar. Fue un largo ritual donde invocaron a los ancestros, la energía, y los 4 elementos, unieron el Sol y la Luna, en Soluna, fumaron de una pipa Sioux, y así se casaron.
Después, una cena ligera y muy buena, acompañada de bebidas varías y buena conversa- ción. En la mesa, aparte de Bernat y Mira, había también una pareja de Barcelona, un mejicano y un cubano, dos chicas francesas y la pareja de una de éstas, que era italiano. ¡Multicultural, mira tu!
A media boda, empezaron a caer rayos, y minutos después, el diluvio. Bueno, al principio no era gran cosa y aguantamos en la mesa, y se pudieron ver imágenes impagables, de cómo la gente intentaba no mojarse mucho. Pero ya al final, la tormenta inundó la zona donde estábamos. Nos retiramos a cubierto y empezamos el baile. ¡Qué fiesta! Bailoteo por aquí, bailoteo por allí. Mirando el tema chicas, bebiendo, hablando con diferente gente.
...
Bien, parece que a las mexicanas les gusta mucho hablar.
....
Y la fiesta muy muy bien. Buena música, algunos Palomas (Tequila con Toronja o pomelo), cantar, bailar, charlar y conocer gente interesante y divertida.

23h. A punto de coger el bus.
De la fiesta de ayer ya continuaré hablando más adelante, quizás. Hoy... hoy ha habido fiesta en casa de la tía. ¡Y qué casa! Una mansión, en un recinto cerrado y vigilado, subiendo la montaña, hasta la cruz que gobierna Acapulco. Una mansión con vistas a toda la bahía, con una piscina colgada a modo de balcón. Con despachos y habitaciones en madera, llenos de cuadros, sirvientes... realmente espectacular.
Han traído un grupo de gente del DF para hacernos quesadillas y servirnos aguas, y cervezas durante todo el día. No nos ha faltado de nada. Allí, descanso, relax, reposo, agua, comer y rememorar la fiesta de ayer.
Hemos estado hasta las 18 h y después he bajado a la ciudad a comprar los billetes hacia Puebla, deambular por el paseo marítimo, llegar al Zocalo, reencontrarme a Berni y Mira, y ya después hacia el bus.
Ahora empieza una nueva aventura. Se cierra una etapa y empieza otra... Ahora voy solo ... es mi viaje!!!!