dimarts, de setembre 12, 2006

8/8 – Puebla, Cholula, el Popocatepetl i cap a Veracruz

En el bus de Cholula a Puebla.
Aquest matí, 8h, m’he trobat ben fresc i m’he disposat a anar cap a Cholula per veure la piràmide, el temple de Nuestra Señora de los Remedios i el volcà!!!
Al arribar he vist que l’església era just al damunt de la piràmide, mentre que aquesta havia quedat mig desapareguda, colgada de terra, arbustos i arbres. Així he pujat fins el temple on he cregut poder contemplar una bona vista de la zona. Anava seguint una noia i pensant que en breu l’atraparia, perquè les meves passes eren més llargues que les seves i jo estava en forma; però no era així, no m’hi apropava i em cansava ràpid, em faltava una mica d’aire... ha estat aleshores quan he caigut en que estava a uns quants metres d’altura respecte el mar, uns 2000 m. I he comprès el que moltes vegades havia sentit però no acabava d’imaginar.

17h, en el bus cap a Veracruz.
Com deia abans, el matí l’he passat a Cholula. Des de dalt del temple m’he tombat per veure el volcà i la ciutat. No obstant no n’he vist un, sinó dos, el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl. I encara després n’hauria de descobrir una altre, el Malintzin.
El més impressionant és el Popocatepetl (Popo per la gent d’aquí). És un volcà actiu i freqüentment, com el seu nom indica, té una columna de fum. Avui però, no podria dir si en tenia o no, doncs el que l’envoltava era un núvol, a mitja alçada que impedia veure’n el cim.
No obstant la visió del volcà esguardant la ciutat, ja val la pena. Després, el temple no està malament i les runes que es veuen poca cosa. Suposo que el que és més interessant de fer és entrar pels túnels de la piràmide, que contenien altres edificis submergits, però el temps se’m tirava al damunt i he decidit tornar a Puebla, passant abans pel Zócalo i altres edificis.
Ah si! Se m’oblidava. També he pujat a un turonet del costat perquè sentia unes veus amb un eco, com de pregària. I al arribar a dalt m’he trobat amb un grup de persones, vestides amb túniques blanques, en cercle, orant... He mirat una mica, mig d’amagat, i me n’he anat... no fos cas...
Després, a Puebla, visitar 4 coses, uns carrers per a vianant plens de tendes, mercadillo, de nou el Zócalo, menjar el Mole Poblano (Pollastre amb una salsa amb regust de xocolata) que tant m’havien recomanat... bé... no està mal… Recuperar la bossa a l’hotel i cap a CAPU, l’estació de busos, abans que comencés a diluviar... I ara cap a Veracruz! A veure si fa bo i puc anar a la platja...

--------------

En el bus de Cholula en Puebla.
Esta mañana, 8h, me he encontrado bien fresco y me he dispuesto a ir hacia Cholula para ver la pirámide, el templo de Nuestra Señora de los Remedios y el volcán!!!
Al llegar he visto que la iglesia estaba justo encima de la pirámide, mientras que ésta había quedado medio desaparecida, enterrada en tierra, arbustos y árboles. Así he subido hasta el templo donde he creído poder contemplar una buena vista de la zona. Iba siguiendo a una chica y pensando que en breve lo atraparía, porque mis pasos eran más largos que los suyos y yo estaba en forma; pero no era así, no me acercaba y me cansaba rápido, me faltaba un poco de aire... ha sido entonces cuando he caído en la cuenta en que estaba a unos cuantos metros de altura respecto del mar, unos 2000m. Y he comprendido lo que muchas veces había oído pero no acababa de imaginar.

17 h, en el bus hacia Veracruz.
Como decía antes, la mañana la he pasado en Cholula. Desde encima del templo me he girado para ver el volcán y la ciudad. No obstante no he visto un solo volcán, sino dos, el Popocatépetl y el Iztaccíhuatl. Y todavía después tendría que descubrir otro, el Malintzin.
El más impresionante es el Popocatepetl (Popo para la gente de aquí). Es un volcán activo y, frecuentemente cómo su nombre indica, tiene una columna de humo. Hoy sin embargo, no podría decir si tenía o no, pues lo que lo rodeaba era una nube, a media altura que impedía ver la cima.
No obstante, la visión del volcán guardando la ciudad, ya vale la pena. Después, el templo no está mal y los escombros que se ven son poca cosa. Supongo que lo que es más interesante de hacer es entrar por los túneles de la pirámide, que contenían otros edificios sumergidos, pero el tiempo se me echaba encima y he decidido volver a Puebla, pasando antes por el Zócalo y otros edificios.
Ah si! Se me olvidaba. También he subido a un montecito de al lado porque oía unas voces con un eco, como de plegaria. Y en el llegar arriba me he encontrado con un grupo de personas, vestidas con túnicas blancas, en círculo, orando... He mirado un poco, medio escondido, y me he ido... no vaya a ser que...
Después, en Puebla, visitar 4 cosas, unas calles peatonales llenas de tiendas, el mercadillo, de nuevo el Zócalo, comer el Mole Poblano (Pollo con una salsa con regusto de chocolate) que tanto me habían recomenda- do... bueno... no está mal... Recuperar la bolsa en hotel y hacia CAPU, la estación de buses, antes de que empezara a diluviar... ¡Y ahora hacia Veracruz! A ver si hace bueno y puedo ir a la playa...