diumenge, de setembre 17, 2006

9/8 – Veracruz… Buff…

Minuts abans de marxar de Veracruz, puc definir el dia d’avui com de decepció. Veracruz ne m’a pas plu. No ha estat a l’alçada de les meves expectatives. Ja va començar ahir, al caminar durant més de mitja hora per trobar l’hotel que buscava. O potser el malestar va començar abans, al llarg del camí Puebla – Veracruz, on una boira espessa ens va envoltar i quasi estava segur que no arribava a destí. O els maleïts sistemes mexicans de contenció de velocitat en pobles, una estructura en forma de sortint, rampa, sotrac, monticle, obstacle que fan que tot i anar a 10km/h tot el bus es sacsegi. O potser el moment detonant va ser la tromba d’aigua que va caure de forma ininterrompuda quan em trobava a dues ‘cuadras’ de l’hotel i que no em va permetre creuar el carrer sense mullar-me els peus i pantalons d’aigües residuals que sortien del clavegueram, completament desbordat.
Passejava tan tranquil.lament pel Zócalo, 15 minuts després d’haver-me pres una dutxa i fent temps per menjar una mica. Sabia que havia plogut pels bassals que es veien i perquè durant tot el viatge no havia parat, però ara no ho feia. Doncs a 2 carrers de distància d’on volia sopar i a 3 de l’hotel, es va posar a ploure, litres i litres sense de control. En un moment els marges dels carrers es van omplir impossibilitant sortir de la vorera. En aquell moment dues possibilitats apareixien davant meu. M’arremango, em mullo els turmells i corro, o espero perquè això en 5 minuts afluixarà... Malauradament vaig optar per la 2a i 15 minuts després ja no eren només els marges, sinó tot el carrer que era inundat; de l’acera, entre l’empedrat, l’aigua regalimava; els cotxes que circulaven aixecaven grans cortines... Ja només era a 2 carrers, amb els peus lleugerament humits.
De cop, en vaig estar fart. Vaig decidir que no sopava i que ja em tornaria a dutxar a l’hotel. Em vaig arremangar fins els genolls i vaig fer el primer pas... fins a mig bessó... i els pantalons esquitxats... d’aigües residuals.
Ja no podia fer marxa enrera. Vaig córrer i ‘nedar’ fins l’hotel... Veracruz, comença bé!

Avui, m’he despertat i he sentit ploure. Els plans d’anar d’hora a la platja s’esfumaven. He continuat dormint . Al sortir de l’habitació cap a les 10h, he vist sol... Tenia 1 hora per anar a la platja... i amb 30 minuts n’he tingut prou... això no és el Carib, ni és res! Així que he tornat a l’hotel, he recollit i he sortit a fer un volt.
Aquí ha arribat el millor del dia. M’he afartat a base de marisc durant el dinar... Boníssim!
I després a passejar... Zócalo, Malecón, Zócalo, ..., Zócalo, carrerons buscant bars on poder veure el Barça, que jugava contra els mexicans de l’América. I a l’hora del partit, cap bar ho passava. Beisbol, cavalls, Betty la fea, ... Res!!! Que he recollit la bossa i cap a l’estació amb 3 hores d’avanç. I quina por en el bus! Aquests paios fan competicions entre ells!
Au, ja me’n vaig cap a San Cristóbal de las Casas.
Espero, suposo, sé que no em defraudarà...

---------

Minutos antes de marcharme de Veracruz, puedo definir el día de hoy como de decepción. Veracruz ne m’a pas plu. No ha estado a la altura de mis expectativas. Ya empezó ayer, al andar durante más de media hora para encontrar el hotel que buscaba. O quizás el malestar empezó antes, a lo largo del camino Puebla - Veracruz, donde una niebla espesa nos rodeó y casi estaba seguro de que no llegaba a destino. O los malditos sistemas mejicanos de contención de velocidad en pueblos, una estructura en forma de saliente, rampa, bache, montículo, obstáculo que hacen que a pesar de ir a 10 km/h todo el bus se sacuda. O quizás el momento detonante fue la tromba de agua que cayó de forma ininterrumpida cuando me encontraba a dos 'cuadras' del hotel y que no me permitió cruzar la calle sin mojarme los pies y pantalones de aguas residuales que salían del alcantarillado, completamente desbordado.
Paseaba tan tranquila- mente por el Zócalo, 15 minutos después de haberme tomado una ducha y haciendo tiempo para comer un poco. Sabía que había llovido por los charcos que se veían y porque durante todo el viaje no había parado, pero ahora no lo hacía. Pues a 2 calles de distancia de donde quería cenar y a 3 del hotel, se puso a llover, litros y litros sin control. En un momento los márgenes de las calles se llenaron imposibilitando salir de la acera. En aquel momento dos posibilidades aparecían frente a mi. Me recojo los pantalones, me mojo los tobillos y corro, o espero porque esto en 5 minutos disminuirá... Desgraciadamente opté por la 2ª y 15 minutos después ya no eran sólo los márgenes, sino toda la calle que estaba inundada; de la acera, entre el empedrado, el agua chorreaba; los coches que circulaban levantaban grandes cortinas... Ya sólo estaba a 2 calles, con los pies ligeramente húmedos.
De golpe, me harté. Decidí que no cenaba y que ya me volvería a duchar en el hotel. Me arremangué hasta las rodillas e hice el primer paso... hasta medio gemelo... y los pantalones salpicados... de aguas residuales.
Ya no podía hacer marcha atrás. Corrí y 'nadé' hasta el hotel... ¡Veracruz, empieza bien!

Hoy, me he despertado y he oído llover. Los planes de ir temprano a la playa se esfumaban. He continuado durmiendo. Al salir de la habitación hacia las 10 h, he visto sol... Tenía 1 hora para ir a la playa... y con 30 minutos he tenido bastante... ¡Esto no es el Caribe, ni es nada! Así que he vuelto al hotel, he recogido y he salido a dar una vuelta.
Aquí ha llegado lo mejor del día. Me he hartado a base de marisco durante la comida... ¡Buenísimo!
Y después a pasear... Zócalo, Malecón, Zócalo..., Zócalo, callejuelas buscando bares donde poder ver el Barça, que jugaba contra los mexicanos del América. Y a la hora del partido, ningún bar lo pasaba. Béisbol, caballos, Betty la fea, ... Nada!!! Que he recogido la bolsa y me he ido a la estación con 3 horas de avance. ¡Y qué miedo en el bus! ¡Estos tipos hacen competiciones entre ellos!
Ale, ya me voy hacia San Cristóbal de las Casas.
Espero, supongo, sé que no me defraudará...