dilluns, d’octubre 02, 2006

13/8 – Chichen-Itza

Anant cap a Chichen-Itza. Quasi últim dia de viatge. Me n’acabo d’adonar que això s’acaba... i m’està bé. No em preocupa. He après a valorar el temps, minut a minut, i aprofitar cada instant. Estan sent unes bones vacances. Plenes d’historietes, de bons moments, bonics paisatges, gent amable, llargs dies, cansats dies. M’ha permès descansar, desconnectar, descobrir una part d’un gran país. Hi haurà moments i llocs que els guardaré sempre amb mi.
D’altres, per exemple, els he hagut de deixar passar, per impedi- ments temporals. He arribat a Merida a les 8h45 i no he visitat res per poder agafar el bus de les 9h15 cap a Chichen-Itza, fer la visita i acabar a Cancún. Arribaré allí cap a les 18h, temps de buscar un hotel i potser de platja, migdiada o festa... Ja veurem!

Intensa visita a les ruïnes de Chichen-Itza. Força piràmides, pous d’aigua, estàtues,... Volia agafar un guia, tal i com havia dit, però dec haver contactat amb l’home amb menys carisma del lloc... en 15 minuts no ha trobat ningú per muntar un grup, així que m’hi he aventurat tot sol. I prou bé que m’ha anat. L’únic que havia de fer era apropar-me als grups, fent fotos del lloc o fent veure que descansava, i escoltar les explicacions... com que accepto castellà, francès, anglès i italià, tenia força grups entre els que escollir. Evitava japonesos i alemanys... Es tarda una mica més a fer el recorregut, perquè no et pots acoblar al mateix grup tot el temps, però més relaxat, vas al teu aire i t’estalvies uns calerons.
Doncs el que més m’ha agradat, sens dubte, és la piràmide central, construïda matemà- ticament, acústica- ment, màgicament,... per a que acompleixi diferents propòsits: Ser un calendari agrícola fent servir la llum i les ombres projectades; ser un lloc de veneració (davant les escalinates en bon estat, si aplaudeixes des de baix, un eco amb so d’ocell retrona per tota la plaça!!!); cada cara té una significació, cada grup d’esglaons, cada part... tota l’explicació fascinant.
El que no m’ha agradat és que m’havien comentat que allí hi havia el gran cap Olmeca, rodó, de pedra... i res!!! Era en unes altres ruïnes... així que no l’he vist... Però bé, la visita val la pena.
I el que també mereix la pena és informar-se una mica més d’on anar a dormir i on no. Per exemple, la zona hotelera et surt per 1300$ la nit, uns 100€; res a veure amb els 300$ (25$) que et costa un hostalet al centre... Si, pagues luxes i estar al costat de la platja... però no era el pla d’aquest viatge.
Així que, havent agafat un bus, havent-me passat de parada, endinsat 6km en la zona hotelera i el bus de tornada que em volia fer tornar a pagar, he decidit tornar caminant,... una mica lluny, una mica llarg, una mica estúpid, però a vegades faig coses així...
I ja en el centre, he trobat un hostal, he passejat una mica més i ara a dormir, que pel matí vull acabar les vacances en el Carib.

-------

Partiendo hacia Chichen-Itza. Casi último día de viaje. Me acabo de dar cuenta de que esto se acaba... y me está bien. No me preocupa. He aprendido a valorar el tiempo, minuto a minuto, y aprovechar cada instante. Están siendo unas buenas vacaciones. Llenas de historietas, de buenos momentos, bonitos paisajes, gente amable, largos días, cansados días. Me ha permitido descansar, desconectar, descubrir una parte de un gran país. Habrá momentos y lugares que guardaré siempre conmigo.
Otros posibles momentos, los he tenido que dejar pasar, por impedimen- tos temporales. He llegado a Merida a las 8h45 y no he visitado nada para poder coger el bus de las 9h15 hacia Chichen-Itza, hacer la visita y acabar en Cancún. Llegaré allí hacia las 18 h, tiempo de buscar un hotel y quizás de playa, siesta o fiesta... ¡Ya veremos!

Intensa visita a las ruinas de Chichen-Itza. Bastantes pirámides, pozos de agua, estatuas... Quería coger a un guía, tal como había dicho, pero debo haber contactado con el hombre con menos carisma del lugar... en 15 minutos no ha encontrado a nadie para montar un grupo, así que me he aventurado a solas. Y me ha ido bastante bien. Lo único que tenía que hacer era acercarme a los grupos, haciendo fotos del sitio o haciendo ver que descansaba, y escuchar las explicaciones... como acepto castellano, francés, inglés e italiano, tenía bastantes grupos entre los que escoger. Evitaba japoneses y alemanes... Se tarda un poco más en hacer el recorrido, porque no te puedes acoplar al mismo grupo todo el tiempo, pero es más relajado, vas a tu aire y te ahorras unos dinerillos.
Pues lo que más me ha gustado, sin lugar a dudas, es la pirámide central, construida matemáticamente, acústicamente, mágicamente... para que cumpla diferentes propósitos: Ser un calendario agrícola utilizando la luz y las sombras proyecta- das; ser un lugar de veneración (delante de las escalinatas en buen estado, si aplaudes desde bajo, un eco con sonido de pájaro retruena por toda la plaza!!!); cada cara tiene una significación, cada grupo de peldaños, cada parte... toda la explicación ha sido fascinante.
Lo que no me ha gustado es que me habían comentado que allí había la gran cabeza Olmeca, redonda, de piedra... y nada!!! Estaba en otras ruinas... así que no la he visto... Pero bueno, la visita vale la pena.
Y lo que también merece la pena es informarse un poco más dónde ir a dormir y dónde no. Por ejemplo, la zona hotelera te sale por 1300$ la noche, unos 100€; nada a ver con los 300$ (25$) que te cuesta un pequeño hostal en el centro... Sí, pagas lujos y estar al lado de la playa... pero no era el plan de este viaje.
Así que, habiendo cogido un bus, habiéndome pasado de parada, introducido 6 km en la zona hotelera y el bus de vuelta que me quería hacer volver a pagar, he decidido volver andando... un poco lejos, un poco largo, un poco estúpido, pero a veces hago cosas así...
Y ya en el centro, he encontrado un hostal, he paseado un poco más y ahora a dormir, que por la mañana quiero acabar las vacaciones en el Caribe.